Generació - Selfie

És difícil arribar als joves d'avui en dia? Tenen mals valors? Són antisocials?

Aquestes són algunes de les preguntes que ens plantegem.

L'altre dia, anant amb el metro, vaig cedir el meu seient a una dona gran que seguidament va dir que el jovent d'avui en dia era meravellós, jo, li vaig contestar dient que hi havien opinions i opinions, que hi havia gent que deia que el jovent d'avui en dia era un fracàs, acompanyat normalment amb la següent frase: "El país se va al garete". 

Respecte això penso que no s'ha de generalitzar en cap cas, ni amb els joves ni amb els adults. Tothom és diferent. 

Així per tant, a l'hora d'arribar als joves amb els quals treballar (educand) s'ha d'anar amb una ment oberta, amb ganes de conèixer "mons" diferents i no pensar: són "porretes", són "freakys"... I sobretot sempre mantenir una actitud d'escolta activa i respectuosa. 

 Per això a classe hem treballat un cas pràctic sobre com actuaria un educador social:

JOVES Vs. JOVENTUT

Nosaltres enteníem "joves" com: - Una realitat empírica

                                                      - Individus

                                                      - Límits d'edat

Nosaltres enteníem "joventut" com: - Un concepte

                                                           - Procés social

                                                           - Categoria d'edat

                                                           - Estat del desenvolupament humà

                                                          - Condició

                                                          - Grup problema Vs. Grup recurs

 A més a més vam tractar les diferents generacions de joves en les diferents èpoques, que es classificaven en juvenilistes, adultocràtiques o ciutadanistes:

• Adolescents
• Boy Scout
• Komsomol                
• Swing
• Escèptica
• Rock & Roll
• Hippy
• Punk 
• Tribu
• RED

CRÍTIQUES

Penso que en aquelles èpoques va néixer el moviment (hippy, punk,...) com a conseqüència de el que es vivia en aquells moments, però que en cada generació hi havia grups de tot a la vegada, no genuïnament d'un tipus. En segon lloc, com he dit abans no m'agrada posar etiquetes, ja que tothom és divers, però és veritat que ho fem així per fer veure dins del nostre cap, que tenim a la gent més controlada, classificada.

Quin tipus de joventut som ara?

Mil·lenians?, Zombies? RED 2.0? 

Tots som únics, especials, encara que sapiguem fer coses semblants tots pensem diferent i la diversitat fa la riquesa. 

La única manera d'eliminar les etiquetes és tenint a voluntat de no posar-ne.