Què és per a mi ser educadora?

Penso ser educadora és vocació, no pot ser res més, ja que si es fa en mala gana o per motivacions frívoles no et fa feliç ni fas feliç a ningú. Per a mi significa acompanyar i encoratjar a les persones, i tot i que sembli molt optimista: canviar vides.

Ser educadora implica donar a aquells que no tenen veu, algú que realment els vulgui escoltar amb interès i es preocupin per ells, fer-los sentir “a casa”.  També és donar un punt de vista diferent al que veu el que pateix, ajudant a buscar alternatives per millorar les situació, saber buscar sortides. 

L’essència de l’educador és l’esperança, perquè sense ella, l’objectiu no és un món millor, ni un canvi, tampoc és té fe en les persones i així no s’arriba enlloc. S’ha de tenir la voluntat de que un drogoaddicte pugui arribar a ser Ex-drogoaddicte, que una dona maltractada pugui tornar a mirar un home a la cara sense sentir-se menys, que un nen abusat pugui arribar a saber el verdader significat de l’amor. 

Un educador, ha de ser capaç de veure més enllà, de veure a les persones independentment dels problemes. Ser una mica de llum on hi ha foscor.