Generació - Selfie

És difícil arribar als joves d'avui en dia? Tenen mals valors? Són antisocials?

Aquestes són algunes de les preguntes que ens plantegem.

L'altre dia, anant amb el metro, vaig cedir el meu seient a una dona gran que seguidament va dir que el jovent d'avui en dia era meravellós, jo, li vaig contestar dient que hi havien opinions i opinions, que hi havia gent que deia que el jovent d'avui en dia era un fracàs, acompanyat normalment amb la següent frase: "El país se va al garete". 

Respecte això penso que no s'ha de generalitzar en cap cas, ni amb els joves ni amb els adults. Tothom és diferent. 

Així per tant, a l'hora d'arribar als joves amb els quals treballar (educand) s'ha d'anar amb una ment oberta, amb ganes de conèixer "mons" diferents i no pensar: són "porretes", són "freakys"... I sobretot sempre mantenir una actitud d'escolta activa i respectuosa. 

 Per això a classe hem treballat un cas pràctic sobre com actuaria un educador social:

JOVES Vs. JOVENTUT

Nosaltres enteníem "joves" com: - Una realitat empírica

                                                      - Individus

                                                      - Límits d'edat

Nosaltres enteníem "joventut" com: - Un concepte

                                                           - Procés social

                                                           - Categoria d'edat

                                                           - Estat del desenvolupament humà

                                                          - Condició

                                                          - Grup problema Vs. Grup recurs

 A més a més vam tractar les diferents generacions de joves en les diferents èpoques, que es classificaven en juvenilistes, adultocràtiques o ciutadanistes:

• Adolescents
• Boy Scout
• Komsomol                
• Swing
• Escèptica
• Rock & Roll
• Hippy
• Punk 
• Tribu
• RED

CRÍTIQUES

Penso que en aquelles èpoques va néixer el moviment (hippy, punk,...) com a conseqüència de el que es vivia en aquells moments, però que en cada generació hi havia grups de tot a la vegada, no genuïnament d'un tipus. En segon lloc, com he dit abans no m'agrada posar etiquetes, ja que tothom és divers, però és veritat que ho fem així per fer veure dins del nostre cap, que tenim a la gent més controlada, classificada.

Quin tipus de joventut som ara?

Mil·lenians?, Zombies? RED 2.0? 

Tots som únics, especials, encara que sapiguem fer coses semblants tots pensem diferent i la diversitat fa la riquesa. 

La única manera d'eliminar les etiquetes és tenint a voluntat de no posar-ne. 

Aprenem de Violeta Nuñez

 Després de llegir el document "Participació i Educació Social" escrit per Violeta Núñez, professora de Pedagogia Social, vam treballar aquest TEXT, i vam posar en comú el següent. 

Idees principals

 

Intervenció, prevenció i estadística de l'higienisme com a recuperació d'aquests conceptes en l'actualitat. A més, ens planteja l'oposició entre educació social, prevenció, apoderament de dins cap enfora i d'enfora cap endins. És important també el protocol, per millorar el sistema per controlar el que fem i a les persones.

 Respecte a la participació, Violeta Núñez ens deixa tres idees clares. Primer de tot, que actualment és un pacte social, abans estudiàvem i teníem feina, ara ja no ens donen respostes a les necessitats, no hi ha res segur però seguim fent el que ens reclamen. Ens remarca la idea de la fragmentació de la solidaritat ciutadana, tot es fa per benefici propi, com si l'altre fos un rival (espai de rivalitat i competitivitat). Tot i això, afirma que la participació i la societat són un dret, tothom ha de poder participar en la societat, tenir responsabilitats, enriquiment, etc.

Pel que fa al paper de l'educador/ educadora:

• Educador social com a garant de drets.
• Educador que facilita el canvi a millor.
• Educació social com a tràmit.
• Educació social com a eina de manipulació. 

Les solucions que hem trobat per a la situació actual són les següents: hem de fer un espai de construcció, de fer xarxa, hem d'interrogar a les polítiques socials, hem d'allunyar-nos del protocol i fer més acció directa i estar a molts llocs.

 La participació vista pels nens

Aixequem la veu: Manifestació 17N

Al 17 de Novembre, vam sortir als carrers un altre cop per reclamar una educació pública, ja que  crec fermament que només a partir de la mobilització de la comunitat educativa aconseguirem el triomf de les nostres demandes. Donem a l'Educació el valor que realment té, el principal pilar de la societat, no com a mercaderia.

Avui en dia, veiem l'educació com un mitjà per arribar a alguna finalitat, o com alguna cosa que s'adquireix. Però la veritat és que MAI podrem obtenir tot els coneixements i experiències. Per altre banda, com que es vista d'aquesta manera, l'Estat es pensa que en pot fer retallades, i que tot segueixi intacte, sense cap repercussió. Doncs la veritat, és que aquestes retallades en l'educació han fet molt mal a la societat i tot això es veurà encara més reflectit en un futur no gaire llunyà. 

Els estudiants em de prendre consciència del que tot això significa, les retallades NO són un concepte abstracte, són reals. L'educació indirectament es compra, ja que existeix una gran bretxa per a la gent que no té prou diners per estudiar, ÉS UN DRET!

Increment dels preus de les carreres universitàries

En aquest dia, a la Universitat de Barcelona, va estar organitzant unes xerrades informatives de conscienciació, per conèixer el "per què" ens manifestem i per què hauríem de manifestar-nos.

Finalment, va ser molt impactant poder participar d'una jornada així, saber que estàs marcant història. Encara que jo em pugui permetre pagar una carrera, no treu que em manifesti per aquells que no poden. No només hi havien estudiants a la manifestació, també hi havien pares i gent gran, fent referència a això, em quedo com a conclusió la següent frase de Margaret Mead.

Què és per a mi ser educadora?

Penso ser educadora és vocació, no pot ser res més, ja que si es fa en mala gana o per motivacions frívoles no et fa feliç ni fas feliç a ningú. Per a mi significa acompanyar i encoratjar a les persones, i tot i que sembli molt optimista: canviar vides.

Ser educadora implica donar a aquells que no tenen veu, algú que realment els vulgui escoltar amb interès i es preocupin per ells, fer-los sentir “a casa”.  També és donar un punt de vista diferent al que veu el que pateix, ajudant a buscar alternatives per millorar les situació, saber buscar sortides. 

L’essència de l’educador és l’esperança, perquè sense ella, l’objectiu no és un món millor, ni un canvi, tampoc és té fe en les persones i així no s’arriba enlloc. S’ha de tenir la voluntat de que un drogoaddicte pugui arribar a ser Ex-drogoaddicte, que una dona maltractada pugui tornar a mirar un home a la cara sense sentir-se menys, que un nen abusat pugui arribar a saber el verdader significat de l’amor. 

Un educador, ha de ser capaç de veure més enllà, de veure a les persones independentment dels problemes. Ser una mica de llum on hi ha foscor. 

El despertar de les places

"El despertar de les places", és un documental que vam comentar a classe per tal de treballar de manera pràctica la PARTICIPACIÓ.

Aquest documental dirigit per  per Lluc Güell Fleck i Jordi Oriola i Folch, tracta sobre la protesta del moviment 15M a Barcelona.

M'ha reflexionar sobre el poder de canvi que te el propi "poble", es a dir, la capacitat que tenen els ciutadans a fer-se escoltar i que puguin tenir resposta al canvi.

A més a més també m'ha fet veure els dos punts de vista: els dels manifestants i els dels "espectadors. D'altra banda m'ha fet posar-me les piles, m'ha fet apreciar conflictes que hi són però que moltes vegades no apreciem, com les retallades a la sanitat i educació (els pilars de la societat) i no en altres coses supèrflues. I per acabar, les injustícies ens afecten a tots, aparentment a uns menys que altres, però a tots. Si tens veu, val la pena elevar-la!

 

IDEES

El 15M, com a inici de consciència de canvi, mitjançant la mobilització popular (assableària) pacifica, persistint el la protesta de tots aquells conflictes que ens ocupen com: la sanitat, cultura i l'ús de l'educació com a mercaderia. Tot això exigint un Estat de democràcia i fonamentant la llibertat d'opinió.

Per tot això, és necessari que els ciutadans prenguin el seu paper d'una vegada per totes i portin la política al carrer, per tal de que la mobilització tingui èxit, és molt important la participació en grup, fer assemblees de barris, i pluralitat de participants. La unió fa la força.

Aquesta mena d'accions, també presenten  dificultats, com la criminalització del moviment pels mitjans de comunicació, ja que no existeix una democràcia real i encara s'arrossega el franquisme (una lluita que ve de més enrere), a part de que moltes vegades es compara la participació amb violència. 

Finalment, la idea de la Plaça Catalunya com espai simbòlic, és perquè les places i els carrers van ser els inicis de la política. 

"La major por de l'Estat és que el poble se n'adoni dels drets que té" 

-Marina Nadal

·     

AFECTA

Aquest moviment no va ser envà, ja que va repercutir el moltes coses:

Ens va fer adonar de la gran fractura social, desigualtat social que vivim, fent veure a l'Educador Social, que és el nostre rol valorar i lluitar per els valors, encoratjar a les persones, i l'educació social com a eina de conscienciació.

PARTICIPACIÓ

·         Poder ciutadà, on tots estan al mateix nivell.

 

Tràiler "El despertar de les places"