Som un país acollidor? - Obrim fronteres

EDUCACIÓ, DRETS, REFUGI

El dia 15 de desembre, va tenir lloc a l'Ateneu Popular de Nou Barris, una taula rodona sobre el dret a migrar: Educació, Drets, Refugi. En aquesta hi vam poder participar tan els que hi vam anar d'oients, com els professionals convidats (Bel Olid, Merche Ochoa, Noemí Rocabert i Mariano Flores).

Ateneu popular de 9 barris

Em va agradar molt poder-hi assistir, i que la universitat ens promogui eines com aquestes per poder-nos acostar una mica més a la realitat que ens envolta. Personalment, vaig trobar a faltar que parlessin més dels refugiats, els seus drets i com els hi afecten a ells les fronteres.

D'altra banda, es van tractar temes molt interessants que em van fer reflexionar molt. A més a més, em va impactar molt la iniciativa de l'escola del barri, ja que penso que la clau del canvi, és educar als nens desde ben petits, em va posar la pell de gallina.

Els alumnes d'aquesta escola van contestar les següents preguntes en el vídeo:

• Què són les fronteres?
• Com són les fronteres?
• Què implica estar en una banda de la frontera o en l'altre?
• Tenim els mateixos drets?
• Tenim la mateixa igualtat?
• Què vol dir acollir? 
• Som acollidors?
• Què passa quan no estàs en cap de les dues bandes de la frontera? 

 

Escola Juvenil de Circ de l'Ateneu Popular de 9Barris i l'Institut Turó de Roquetes

Respecte a la pregunta "què és ser acollidor?", em va encantar la resposta que li van donar els alumnes del vídeo, que vol dir, millorar la vida d'algú altre sense cap altre interès. Em va agradar perquè trobo que es veritat, i això respon a si som acollidors o no, i no, no ho som. Dic això, perquè que en tot hi busquem alguna mena de guany, les persones no solem fer les coses "por amor al arte" o altruisme, per tant, la majoria no tenim "l'instint" acollidor. 

Fent referència a la xerrada, vam parlar sobre els barris "gheto", on hi ha una major concentració d'immigrants. Sempre havia pensat que això era així perquè els migrats volien, però la veritat és perquè si surten dels "seus" barris, no se senten a gust, sinó que se senten desplaçats i rebutjats. Això és perquè els veiem com una amenaça, que ens prenen els drets, quan realment qui ens pren els drets són uns altres...

"Si jo intento que els companys immigrants de la meva filla estiguin bé, la meva filla també estarà més bé" 

-Bel Olid 

Ponents: Noemí Rocabert, Merche Ochoa i Bel Olid. Foto: Marina Nadal

Què enteneu vosaltres per educació?

Entenen l'Educació com un procés vital constant, que consisteix en anar modificant mentre anem descobrint i aprenent, es a dir, polint. A més a més, tots coincidien en que es tracta d'un procés col·lectiu, on aprenem uns dels altres ( a l'escola hi ha iguals i referents). També, l'educació és aprendre a no tenir por, ja que normalment tenim por a allò desconegut. I finalment, aquesta com a "aliment de l'esperit", d'auto-cultivar-se.

"L'Educació és l'aliment de l'esperit"

-Merche Ochoa 

 Tots accedim a la igualtat d'oportunitats?

Sobre el paper tenim el mateixos drets, però en realitat no és així. El primer pas és reconèixer els drets que tinc, i quan es parla amb algú que té més o menys privilegis que jo, també me he d'adonar, per tan d'establir igualtat i que un s'aprofiti de l'altre.
 


Un gran engany és que "ja hi ha igualtat", però en veritat, encara ens queda molt per a fer.


 Com a conclusió les fronteres són primer les que ens posem a nosaltres mateixos i les que ens posem amb els altres, les pitjors barreres, són les mentals. El que si que podem canviar directament són les nostres fronteres.