Que me'n porto de l'assignatura?

Des de que he començat la carrera, he aprés moltíssimes coses, abans era com un foli blanc que a poc a poc ha anat aprenent coses.

Des del primer dia fins ara, realment he canviat com a persona. Aquesta assignatura m'ha fet ser més inconformista, crítica i reflexiva. Tot i així, també més activa: "Penso, per tant ACTUO!" 

M'ha agradat molt poder anar descobrint a poc a poc el món que ens envolta, amb les seves virtuts, com amb les seves escombraries. Respecte això m'ha agradat molt descobrir i indagar per mi mateixa els problemes socials i començar a buscar des de ja solucions, i es que la veritat, ara puc afirmar que per a cada interrogant existeix una solució.

Espero continuar així, que augmenti la meva curiositat i les ganes d'endinsar-me en allò desconegut.

La realització d'aquest blog m'ha ajudat a posar les idees en ordre, ja que el que tendeixo a fer és assistir a una classe o conferència, i ja no hi torno a pensar, però escriure tot això, ha consolidat el que he après.  Estic segura de que aquesta no serà l'última entrada que escriuré, tot i que s'acabi l'assignatura, el meu objectiu és poder veure com vaig progressant i convidar i compartir amb totes aquelles persones que vulguin acompanyar-me a resoldre interrogants.

Fins la pròxima entrada!

Interrogants dels companys (II)

DISCAPACITAT I SEXUALITAT

La "Sexualitat", ja és un tema tabú per si mateix, però la veritat és que forma part de les necessitats bàsiques. Per tant si nosaltres practiquem sexe perquè les persones amb diversitat funcional no poden? A cas no són persones?

Piràmide de Mashlow

 

ISLAMOFÒBIA

"Integrat!" "No és tan difícil parlar català" "Tant costa anar sense vel?" 

Avui en dia, un tema que està latent, és d'Islamofòbia, sobretot a causa de els corrents radicals que estan naixent.En el cas dels refugiats, les quals són les víctimes també les fem patir aquí, ja que les posem al mateix sac que els seus assassins. Com et sentiries tu? 

PAPER DE L'EDUCADOR/A SOCIAL

L'educador/a com a promotor dels drets humans, té un rol molt important en aquest cas. Parlem d'integració quan venen immigrants al nostre país, però jo penso, integració de qui? Dels espanyols, que no sabem acceptar  o als que venen? 

 

Per tant el que jo faria és des de ben petits educar en diversitat, i que els nens comprovin per ells mateixos que no els hi passa res si tenen un amic musulmà, ja que hem de tenir en compte que l'educació que es fa a casa arrela molt més.

Sento donar una mala noticia als Islamòfobs: el món ÉS DE TOTHOM. No hi ha propietats. 

LA FIGURA DE L'EDUCADOR/A SOCIAL ALS SERVEIS D'ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

Són suficients?

S'arriba a tothom?

La problemàtica que es viu a Barclona, és que hi ha un nombre determinat d'educadors socials per a un nombre determinat de persones, en el cas de la nostra ciutat, per a 15000 habitats hi corresponen 2 educadors. 

Quines funcions realitzen?

Els educadors, en teoria, actuen més en l'àmbit personal, comunitari i burocràtic.

Donen resposta a les problemàtiques? 

En els últims anys, la desigualtat, la pobresa i l'exclusió social ha augmentat, en canvi, els professionals queden igual el nombre. No es dóna resposta a les necessitats, no es fa el que toca. Si augmenten les problemàtiques, cal augmentar també el nombre de professionals per poder abastar-les. L'Educació social hauria d'anar un pas endavant de la societat, però això fa que vagi encara més enrederida. Personalment penso que està fatal organitzat.

 

Propostes de millora:

• Intervenció socioeducativa i menys contenció

• Treballar en xarxa

• Prevenció primària i secundària

• Anàlisi, intercanvi i formació de professionals

• Bones pràctiques

• Incorporar l'ES en el disseny de les polítiques socials.

Paper de l'Educador/a Social: 

 
 -Activa: Involucrat en la protesta i la reivindicació per a la normalització de la professió, divulgador de la realitat.

 -Passiva: Com l'observador i treballador neutre a les polítiques i realitats en el temps.

ADDICCIONS 

Des de sempre s'han consumit drogues de tota mena, més o menys nocives, però s'haurien de legalitzar?

Personalment trobo que l'ús de drogues en l'àmbit mèdic està bé, en segons quins casos. Per contra a la opinió dels meus companys (els que han exposat), jo no legalitzaria cap droga, perquè hi hauria més accessibilitat, el preu baixaria, per tant molta gent que no està enganxada s'enganxaria. 

Per altra banda està demostrat que el consum de drogues no és beneficiós, per tant, per què permetre-les? Igualment la gent que consumeix o que vol consumir ja busca la manera d'accedir-hi.

Fen referència al rol de l'educador social, si ja hi ha feina en ajudar a desenganxar a les persones addictes de la droga, i després de haver-les de reinserir a la societat, perquè posar més feina. A grosso modo, seria com dir:

"Permetem l'assassinat, produeix morts, però igualment la gent assassina". La gent no s'ho pensaria dues vegades matar a algú. 

Les addiccions destrueixen i encadenen. 

Campanya FAD: #Construye

ELS MANTERS, UN COL·LECTIU PLE DE PREJUDICIS

 

 

"5 mentiras sobre los manteros"

Els manters són víctimes de la societat, són víctimes que s'han tornat invisibles. 

El que cal fer, és encoratjar als manters per a que puguin lluitar tots junts, i només fent que hi hagi educadors socials entre ells, serà com podran aconseguir els seus drets. Algú que conegui la realitat des de dins.  

 

 Vídeo realitzat per els meus companys

 He de reconèixer que jo tenia molts d'aquests prejudicis sobre els manters, com que estan governats per màfies, però aquesta exposició ha fet que em sensibilitzi amb aquest col·lectiu coneixent-lo una mica més. M'ha agradat molt l'exposició que han fet els meus companys. 

AUTISME

 

Jo veig l'autisme com una manera diferent de veure i contactar amb el món. Cada tipus d'autisme és diferent, però tenen característiques similars.

REPTES

• Conscienciar a la societat i conèixer realment el que és l'autisme, sobretot a les escoles, ja que les persones que tenen aquests síndromes, solen patir bullying. 
• Acompanyar a les persones amb autisme i no posa'ls-hi barreres, en l'educació sobretot, si ells no se'n posen, qui som nosaltres per posa'ls-hi.

Actuacions d'èxit

No hi ha cura per a l'autisme, però si una millora de la seva conducta. Dietes especifiques (eliminar o evitar aliments), medicaments (Neurolépticos) i teràpies (Combinació de diferents teràpies). La millor teràpia és la conductual, ja que treballa la conducta del nen, en canvi les de nutrició, no fan un canvi gaire visible, però suposo que el conjunt de totes les teràpies que realitzen fan molt de bé.

Autisme i escola: curs per a educadors

TRACTA DE PERSONES

Aquest és el tema que vam treballar el nostre grup.

Cal dir que no ens va ser gens fàcil obrir els ulls davant d'una realitat així. A més a més, és un tema que em cridava molt l'atenció, pel simple fet de que Espanya és el 3r país del món que n'extreu més diners de la tracta, que en els nostres carrers, els quals anomenem llar, hi ha noies que l'anomenen infern.

La tracta de persones, és la captació, trasllat, transport de la persona utilitzant la violència i sobreexplotar a la persona i lucrar-se amb la seva activitat. 

REPTES

Realitzar un treball de prevenció, conscienciació i sensibilització a persones de totes les edats, sobretot a les escoles.

Paral·lelament, fer un treball d'acompanyament d'acompanyament a les ex-víctimes. 

A més a més de comptar amb la col·laboració de la policia i les forces de seguretat per a poder abolir aquesta.

DIFICULTATS

Un dels majors inconvenients, és que al nostre país no l'interessa en absolut abolir la tracta de persones ja que suposa el 0,35% del PIB anual. 

D'altra banda, és que la majoria de la gent que ens envolta, no té ni idea de que avui en dia existeix l'esclavatge. 

 Testimoni de una ex-víctima, Katja

 

MENJADORS SOCIALS

Penso que els menjadors socials, són més que menjadors, és donar el menjar amb dignitat, a part de menjar en comunitat.

Els meus companys van visitar un centre de serveis anomenat "Canpedró", on a part d'oferir el servei de menjador, també tenen servei de dutxes, rentadores,...

Aquest són alguns dels interrogants que presenten els menjadors socials:

-S'estigmatitza a les persones? És més, un estereotip que una realitat. 

-Està coberta la demanda? Sí, però no tots estan coberts 

-Hi ha alternatives? Centre de serveis, supermercats socials, xecs alimentaris.

-Som conscients? NO. 262.471 tones de menjar aprofitable a Catalunya. 58% famílies, 16% supermercats.

Fundació Canpedró

CONCLUSIÓ

Com a conclusió de totes aquestes exposicions, és que hi ha moltes problemàtiques, però també hi ha persones suficients per a poder canviar tot això i més. En qualsevol dels casos, la millor opció és actuar. Com diu el refrany: "Quién calla otorga". És pitjor saber el que està succeint i no fer res, que no saber el que passa.

Som un país acollidor? - Obrim fronteres

EDUCACIÓ, DRETS, REFUGI

El dia 15 de desembre, va tenir lloc a l'Ateneu Popular de Nou Barris, una taula rodona sobre el dret a migrar: Educació, Drets, Refugi. En aquesta hi vam poder participar tan els que hi vam anar d'oients, com els professionals convidats (Bel Olid, Merche Ochoa, Noemí Rocabert i Mariano Flores).

Ateneu popular de 9 barris

Em va agradar molt poder-hi assistir, i que la universitat ens promogui eines com aquestes per poder-nos acostar una mica més a la realitat que ens envolta. Personalment, vaig trobar a faltar que parlessin més dels refugiats, els seus drets i com els hi afecten a ells les fronteres.

D'altra banda, es van tractar temes molt interessants que em van fer reflexionar molt. A més a més, em va impactar molt la iniciativa de l'escola del barri, ja que penso que la clau del canvi, és educar als nens desde ben petits, em va posar la pell de gallina.

Els alumnes d'aquesta escola van contestar les següents preguntes en el vídeo:

• Què són les fronteres?
• Com són les fronteres?
• Què implica estar en una banda de la frontera o en l'altre?
• Tenim els mateixos drets?
• Tenim la mateixa igualtat?
• Què vol dir acollir? 
• Som acollidors?
• Què passa quan no estàs en cap de les dues bandes de la frontera? 

 

Escola Juvenil de Circ de l'Ateneu Popular de 9Barris i l'Institut Turó de Roquetes

Respecte a la pregunta "què és ser acollidor?", em va encantar la resposta que li van donar els alumnes del vídeo, que vol dir, millorar la vida d'algú altre sense cap altre interès. Em va agradar perquè trobo que es veritat, i això respon a si som acollidors o no, i no, no ho som. Dic això, perquè que en tot hi busquem alguna mena de guany, les persones no solem fer les coses "por amor al arte" o altruisme, per tant, la majoria no tenim "l'instint" acollidor. 

Fent referència a la xerrada, vam parlar sobre els barris "gheto", on hi ha una major concentració d'immigrants. Sempre havia pensat que això era així perquè els migrats volien, però la veritat és perquè si surten dels "seus" barris, no se senten a gust, sinó que se senten desplaçats i rebutjats. Això és perquè els veiem com una amenaça, que ens prenen els drets, quan realment qui ens pren els drets són uns altres...

"Si jo intento que els companys immigrants de la meva filla estiguin bé, la meva filla també estarà més bé" 

-Bel Olid 

Ponents: Noemí Rocabert, Merche Ochoa i Bel Olid. Foto: Marina Nadal

Què enteneu vosaltres per educació?

Entenen l'Educació com un procés vital constant, que consisteix en anar modificant mentre anem descobrint i aprenent, es a dir, polint. A més a més, tots coincidien en que es tracta d'un procés col·lectiu, on aprenem uns dels altres ( a l'escola hi ha iguals i referents). També, l'educació és aprendre a no tenir por, ja que normalment tenim por a allò desconegut. I finalment, aquesta com a "aliment de l'esperit", d'auto-cultivar-se.

"L'Educació és l'aliment de l'esperit"

-Merche Ochoa 

 Tots accedim a la igualtat d'oportunitats?

Sobre el paper tenim el mateixos drets, però en realitat no és així. El primer pas és reconèixer els drets que tinc, i quan es parla amb algú que té més o menys privilegis que jo, també me he d'adonar, per tan d'establir igualtat i que un s'aprofiti de l'altre.
 


Un gran engany és que "ja hi ha igualtat", però en veritat, encara ens queda molt per a fer.


 Com a conclusió les fronteres són primer les que ens posem a nosaltres mateixos i les que ens posem amb els altres, les pitjors barreres, són les mentals. El que si que podem canviar directament són les nostres fronteres.

Interrogants dels companys (I)

HOMOFÒBIA

L'homofòbia és l'aversió o discriminació contra les persones homosexuals. Sol implicar odi, hostilitat o desaprovació envers persones d'aquesta orientació sexual, i sovint, envers la idea mateixa de diversitat sexual. S'anomena homòfob o homòfoba la persona que té aquest prejudici. S'utilitza per a descriure tant l'actitud individual o com la de la societat i les seves institucions, tradicions i lleis. El terme va ser utilitzat la primera vegada pel psicoterapeuta George Weinberg el 1967.  (Viquipèdia)

EL PAPER DE L'EDUCADOR/A SOCIAL

Respecte a aquest problemàtica, l'educador, ha de fer costat a les persones que pateixen homofòbia i informar des de l'educació per prevenir que la gent no sigui homòfoba. A més a més de promoure i participar en els moviments socials.  

Personalment, penso que mai arribarem a tenir un món tolerat, sempre hi haurà algú que estigui contra els homosexuals. Però el que si que podem fer, és que hi hagi menys persones que pensin així i que ser homosexual no sigui un patiment, sinó una llibertat. 

MICROMASCLISMES

Per saber que són, visita la meva entrada! 

Per tal de prevenir-los, les accions que s'haurien de fer són:

• Coeducació en els infants
• Formació en els adults --> "Estimar no fa mal!"
• Participació social--> moviments feministes
• Promoció esport femení --> és poc vist

Jo personalment, sobretot em centraria sobretot a informar i conscienciar als homes. 

A més a més, petites coses com cuidar el llenguatge (contes clàssics, formació en gènere...)

EL PAPER DE L'EDUCADOR/A SOCIAL

Conscienciar i actuar, fer promoció del que passa.
Personalment, abans de començar la carrera, no tenia ni idea d'aquesta problemàtica, i ara ho detecto molt més.  Jo, he patit molt masclisme, i penso que és essencial detectar-ho quan està passat abans de que sigui massa tard. Els que ho podem veure, denunciem-ho! 

"Guia de la buena esposa" (1953)

Per a més informació, visita el blog de la meva companya (qui ha fet la exposició d'aquest tema) pitjant --> AQUÍ

TEATRE SOCIAL

"El teatre hauria de tenir un pes més fort en la societat."

Hauria de ser una assignatura obligatòria, ja que ajuda en molts àmbits de la vida, com millor expressió, cooperació, conscienciació, treball dur, superació, satisfacció... El problema és que a l'escola només s'aprenen conceptes, i no coses realment útils. 

El teatre com a eina social, és una manera molt eficaç i amena d'arribar a la gent. Tractar problemàtiques reals, i modelar/ conscienciar així a les persones. 

Un cas d'èxit, és "La Xixa Teatre",  una Associació sense ànim de lucre que té com a Objectiu la multiplicació de les eines teatrals com a mitjà de transformació social. Per a nosaltres, el teatre és la síntesi de totes les arts.

 Teatre fòrum, la Xixa Teatre

CIBERBULLYING

El ciberbullying és assetjament, bàsicament xantatge, durant 24h mitjançant les xarxes socials, ja que és un bullying que no es pateix només a l'escola sinó que també quan estàs a casa teva.
És molt complicat d'escapar-ne, ja que tot allò que un com es penja a Internet, no es borra i queda a l'accés de tothom, creant un cercle viciós.

PAPER DE L'EDUCADOR/A SOCIAL

En totes les escoles, algun alumne ha patit i/o està patint ciberbullying i bullying. El problema dels centres escolars és que no ho detecten i si ho fan, moltes vegades no hi fan res, però el que pateix l'alumne és una tortura molt gran. 
Trobo que hi hauria d'haver presència d'educadors/es socials a l'escola que estiguin per informar, per tal de prevenir assatjadors i víctimes. Conscienciar del risc que té penjar/ passar fotos compromeses a les persones, i per molt dur que sembli, aprendre a no confiar en ningú.  
Seguidament, estaria bé que hi hagués un espai privat on les víctimes de ciberbullying, poguessin explicar el que estan vivint a un educador/a i que aquest fes l'acompanyament pertinent. A part de encoratjar a l'escola a reaccionar de la millor manera.

 Cas de l'Amanda Todd

   

I si et passés a tu?

Per a més informació i possibles accions de l'educador/a social, visita aquest PDF.