És el mateix ser educador que educadora?

Malauradament, penso que tot i que hauria de ser el mateix, no ho és. 

Salvant les distàncies de la diferència dels sous d’homes i dones, hi és molt present el masclisme. Com per exemple per a treballs forçosos descarten a les noies i ja directament posen a l’home. 

Una companya de classe ha comentat que ella treballa a un menjador a una escola de atenció especial, on un noi de bastant pes es va tirar a terra. Un monitor negant-li l’ajuda a ella li va dir que no patís que ell amb un segon l’aixecaria amb la seva força, i no va ser així. En canvi la meva companya, el va aconseguir aixecar agafant-li dels pantalons cap amunt. El monitor es va quedar sorprès, però en moltes situacions no és força, és manya, no és resistència es dialogar. 

Un altre factor, és l’autoritat. Em pregunto si la gent em respectarà, “com que sóc primeta amb la veu fina”. Però sóc partidària de que l’autoritat i el respecte tothom se l’ha de guanyar per igual, siguis educador o educadora. Poso el cas d’un CRAE, on tots els nens al principi, són un mur cap a tu, on no els acceptes tu a ells sinó que tu has de buscar la seva aprovació. Poc a poc es poden obrir a tu, però a vegades s’ha d’acceptar que no sempre serà així. 

Per a mi autoritat és saber apartar  els moments de confiança i de joc amb “l’usuari” amb els de serietat i regles, no perdre la credibilitat. Això no significa que hagis de mostrar-te una persona dura, però si amb les idees clares i no permetre que et “toregin”. 

Fent referència al masclisme, com educadora és bastant complicat. Una altra companya ha comentat que un monitor els hi va preguntar als nens si els hi agradava la meva companya, com fent-la veure com un objecte i traient-li l’autoria. 

Deixant de banda això les dones també és troben amb conflictes sobre com vestim, si és adequat per treballar o no. Malgrat tot això, aquestes coses no ens haurien de intimidar ni fer marxa enrere. Per a mi serà molt difícil, ja que em considero una persona bastant sensible i a vegades m’afecten bastant les coses que em diuen, es a dir, quan em falten al respecte. Sóc conscient de que em passaran coses d’aquesta mena, però espero poder guanyar més confiança en mi mateixa i endurir les meves emocions i les llàgrimes. 

El meu desig és que tot i així mai perdi les ganes i que la meva passió de ajudar a les persones sigui molt més gran que el que em puguin dir.

Tot i que només hagi dit coses negatives a la hora de ser dona en aquesta professió, també hi ha de bones, com per exemple que podré entendre i ficar-me en la pell de les dones més fàcilment que un educador. 

En conclusió, penso que siguem educadors o educadores, els murs ens els posem nosaltres mateixos, no els altres. Un educador es capaç d’aconsellar i entendre a una dona, i una educadora és capaç de fer-se respectar. Ser dona té unes facilitats que l’home no té i a l’inrevés. La bona notícia, és que en l’Educació Social hi treballen equips mixtes, i entre tots i totes podem arribar a tot tipus de situacions i més lluny .