"No puc viure sense ell" -Micromasclismes

CICLE DE CONFERÈNCIES: Realitat i reptes de l'acció socioeducativa. La mirada professional.

PRIMERA CONFERÈNCIA

Micromasclisme i violència masclista

"Ens acostumem a la violència con estil de vida"

-Rubén Sánchez Ruiz 

Començaré dient que cap classe social ni ètnia "es salva" de la violència masclista, no per tenir més diners, o per no ser dona gitana, tens menys possibilitats de patir-la. És més, diuen que les dones de classe alta poder la pateixen més perquè està més invisibilitzada i "acceptada".

Per posar-nos en context, aquí tenim algunes de les dades sobre la violència contra la dona al món extretes de eldiario.es:

1) 1/3 de les dones ha patit violència física o sexual.

 Infligit principalment per part dels seus companys sentimentals.
A Mèxic, sis dones són assassinades cada dia.


2) Les maten els seus coneguts a la meitat dels casos
Gairebé en un de cada dos casos d'assassinats de dones l'autor era el seu company sentimental o un membre de la família,

3) Països on no està penada la violació conjugal
2.600 milions de dones i nenes viuen en països on la violació en el matrimoni no està explícitament penalitzada. "Només 52 països l'han penalitzat expressament", recorda l'ONU Dones.

4) La meitat de les europees ha patit assetjament sexual
A la Unió Europea, "el 45% al 55% de les dones han patit assetjament sexual des dels 15 anys".

5) La primera relació sexual és una violació
En alguns països, fins a un terç de les adolescents afirma que la seva primera relació sexual va ser forçada.

PERQUÈ LI DIUEN AMOR O PASSIÓ QUAN ÉS IDEOLOGIA PATRIARCAL? 

És parla molt més del terrorisme, de que aquest fa por, que són assassins perquè han assassinat a 1.220 persones en 42 anys.

I el terrorisme masclista? Que en els darrers 17 anys, ha assassinat a 1.296 dones...

No es tracta com hauria de tractar-se, s'amaga, i s'intenta suavitzar amb el llenguatge dient: violència conjugal, domèstica, intrafamiliar...ÉS VIOLÈNCIA MASCLISTA.

"La gelosia demostra que t'estima."

Els micromasclismes: Què són? 

Els micromasclismes, són com un virus. Diguem-ne que és el combustible del patriarcat, és aquell masclisme que passa de manera dissimulada en tots els àmbits i contextos de la vida. 

 Micromasclismes: "No te ha pasado que..."

• Existeixen diferents tipus de violència: 
• Invisible: De manera subtil (Humiliar, ignorar, llenguatge sexista, anul·lació, menysprear...)
• Visible: De manera explicita (Agressió fisica, sexual, amenaçar, cridar, insultar fins arriba al punt d'assassinar)

• Quan podem diferenciar que una noia es troba en una relació abusiva?

• Quan no és lliure d'expressar les seves opinions, pensaments...
• Quan no és lliure de trencar la relació
• Quan no rep recolzament en els seus projectes personals
• Quan l'aïlla de la família i les amistats
• Quan no pot quedar amb amics, vestir-se com ella vol
• Quan acumula ira, ràbia i impotència
• Esgotament psicofísic molt progressiu

• Com lluitar contra la violència masclista en la parella? 
• Coeducació des de la infància (Desconstrucció del gènere i relacions abusives)
• Conscienciació i lluita contra els prejudicis ( Informació real, dades, lectures, llibres, sensibilització de la societat...)

Una de les coses que em va cridar l'atenció, és que fos un noi qui ens vingués a fer la xerrada, en Rubèn Sánchez. Penso que em va sobtar perquè al ser les dones les víctimes, que un home estès més implicat que algunes dones se'm va fer estrany, però en veritat són els homes qui més ho detecten i els quals han de fer el canvi. Per tant ho vaig acabar veien com un gran avenç i em vaig sentir bastant tranquil·la de que hi ha homes que es preocupen per això. No tots els homes són iguals. 

Si en vols saber més, visita el blog de Rubèn Sànchez (el conferenciant) anomenat "El dit a la nafra", l'entrada de Microviolències i Micromasclismes (I).

 

El teu granet de sorra, pot canviar el món

Abans de fer aquesta classe sobre la participació, mai m'havia plantejat lo necessària que és, de fet és allò que fa possible els canvis en el món. 

Mitjançant una serie de paraules, en grup, vam construir la definició de "participació", i va ser aquesta:

"Procés en el qual les persones s'organitzen i expressen les seves idees i opinions, tot guiant-se per la necessitat de canvis. Per tal de fer-ho possible, és necessari el seu compromís, individual i grupal, per arribar a uns objectius comuns."

 

A l'hora de definir el terme, no ens va resultar gens fàcil, ja que al ser una paraula utilitzada en diferents àmbits, no teníem clar si era un procés, una acció, una metodologia... Però amb el que tots vam estar d'acord, és que participar és un dret.

Això em va fer pensar. Participar implica expressar la teva opinió i que algú altre la ttingui en compte; implica formar part d'alguna cosa i finalment també tothom hauria de poder elevar la seva veu per transformar allò que no està bé. De fet, a l’article 23 de la Constitució Espanyola hi consta el següent dret sobre la participació :

Dret a participar en els assumptes públics.

Segons María Moliner, lexicogràfa espanyola, participar es comunicar, informar, col·laborar, contribuïr, cooperar, associar, cabre, compartir, intervenir... A més a més de ser  una eina d’us voluntari basada en un procés d’implicació, personal i col·lectiva per la millora d'un subjecte i el seu entorn. 

Personalment m'ha cridat l'atenció, que a l'hora de definir "participació", utilitzés el verb cabre, ja que em dona a entendre que som com peces de trencaclosques i junts podem arribar més lluny. Es a dir, el sentit de pertinença. 

 

Sherry Amstein va publicar al 1969 una escala de participació:

PER QUÈ PARTICIPAR? 😯
 

- És un dret de les persones

- Per transformar la societat

- Incorporar-se als processos públics  

Com a conclusió em quedo amb aquesta frase:

"A participar, s'hi aprèn participant"  

Video: "Derecho a la participación"

És el mateix ser educador que educadora?

Malauradament, penso que tot i que hauria de ser el mateix, no ho és. 

Salvant les distàncies de la diferència dels sous d’homes i dones, hi és molt present el masclisme. Com per exemple per a treballs forçosos descarten a les noies i ja directament posen a l’home. 

Una companya de classe ha comentat que ella treballa a un menjador a una escola de atenció especial, on un noi de bastant pes es va tirar a terra. Un monitor negant-li l’ajuda a ella li va dir que no patís que ell amb un segon l’aixecaria amb la seva força, i no va ser així. En canvi la meva companya, el va aconseguir aixecar agafant-li dels pantalons cap amunt. El monitor es va quedar sorprès, però en moltes situacions no és força, és manya, no és resistència es dialogar. 

Un altre factor, és l’autoritat. Em pregunto si la gent em respectarà, “com que sóc primeta amb la veu fina”. Però sóc partidària de que l’autoritat i el respecte tothom se l’ha de guanyar per igual, siguis educador o educadora. Poso el cas d’un CRAE, on tots els nens al principi, són un mur cap a tu, on no els acceptes tu a ells sinó que tu has de buscar la seva aprovació. Poc a poc es poden obrir a tu, però a vegades s’ha d’acceptar que no sempre serà així. 

Per a mi autoritat és saber apartar  els moments de confiança i de joc amb “l’usuari” amb els de serietat i regles, no perdre la credibilitat. Això no significa que hagis de mostrar-te una persona dura, però si amb les idees clares i no permetre que et “toregin”. 

Fent referència al masclisme, com educadora és bastant complicat. Una altra companya ha comentat que un monitor els hi va preguntar als nens si els hi agradava la meva companya, com fent-la veure com un objecte i traient-li l’autoria. 

Deixant de banda això les dones també és troben amb conflictes sobre com vestim, si és adequat per treballar o no. Malgrat tot això, aquestes coses no ens haurien de intimidar ni fer marxa enrere. Per a mi serà molt difícil, ja que em considero una persona bastant sensible i a vegades m’afecten bastant les coses que em diuen, es a dir, quan em falten al respecte. Sóc conscient de que em passaran coses d’aquesta mena, però espero poder guanyar més confiança en mi mateixa i endurir les meves emocions i les llàgrimes. 

El meu desig és que tot i així mai perdi les ganes i que la meva passió de ajudar a les persones sigui molt més gran que el que em puguin dir.

Tot i que només hagi dit coses negatives a la hora de ser dona en aquesta professió, també hi ha de bones, com per exemple que podré entendre i ficar-me en la pell de les dones més fàcilment que un educador. 

En conclusió, penso que siguem educadors o educadores, els murs ens els posem nosaltres mateixos, no els altres. Un educador es capaç d’aconsellar i entendre a una dona, i una educadora és capaç de fer-se respectar. Ser dona té unes facilitats que l’home no té i a l’inrevés. La bona notícia, és que en l’Educació Social hi treballen equips mixtes, i entre tots i totes podem arribar a tot tipus de situacions i més lluny .

"Estem condemnats a viure de d'inseguretat de la fragilitat d'allò momentani i transitori?"

Entrevista- Zygmunt Bauman: la crítica com a crit al canvi

Zygmunt Bauman és un socióleg, filósof i ensajista polac d'origen jueu. En les seves obres, escriu sobre els rapidíssims canvis que pateix la nostre societat, i com podem adaptar-nos a ells sense que resulti ser una catàstrofe per a tots.

En aquesta entrevista realitzada per una productora multimèdia on té la seu central als Països Baixos, Radio Nederland. Els temes centrals que cobrix aquesta emissora, són la democràcia i el bon govern, tant drets humans com els sexuals. 

En aquesta entrevista Bauman ens dona moltes solucions per a la nostre "societat líquida", per alhora ens ocupa el pensament de reptes, preguntes i reptes que necessiten especial atenció i temps. 

Tot i que a les persones no ens agraden els canvis, i som especialment addictes a la comoditat, els punts següents seran  durs de dur a terme, per això es necessària l'educació. 

Reptes de la modernitat líquida per a l'educació:

• Transformacions polítiques econòmiques
• Transformacions socials
• Transformacions culturals
• Transformacions institucionals

"El problema de la societat líquida es que no es pot pronosticar el futur per prendre mesures de precaució i això ens fa sentir impotents."

-Zygmunt Bauman

Tot això m'ha fet pensar..., i cal que es comenci a conscienciar i enfortir a les persones des de l'arrel, l'educació. Mitjançant aquesta, els nens de manera natural seran crítics i els hi serà més fàcil avançar-se als aconteixements del futur per tal que no els agafin per sorpresa, per tant evitaríem crisis com la que estem vivint.

A més a més caldria que fossim els ciutadans els qui controléssim els espais públics, i que creéssim nous espais per a l'integració en contexts de crisi "la unió fa la força, la divisió la derrota".

Endemés s'hauria de platejar quins models institucionals cal treballar/ reformar, per oferir als subjectes un lloc per encorar-se per a que no es vegin arrossegat per els canvis.

"El Problema es global però la Política és local".

Zygmunt Bauman: la crítica como llamado al cambio

Després de tot això, vam realitzar les següents activitats, per poder reflexionar: ACTIVITATS

Si en vols saber més, clica AQUÍ <--

CARNAVAL DE BLOGS 2016!

L'Educació social com a garant dels drets de la ciutadania

El dia 2 d'octubre, va ser el Dia Internacional de l'Educació Social. Per això, el dia 4 els "blogers" d'arreu van escriure la seva opinió al voltant d'aquest dilema: l'educació social com a garant dels drets de la ciutadania.

OPINIONS DELS PROFESSIONALS

-No renunciar a l'assistencialisme per retornar la dignitat a les persones que la mereixen igual que nosaltres.

- Sí, "los derechos son denominados así, aunque no sean hechos, debemos seguir promoviéndolos para intentar que  si lo sean". --> educant i formant a la ciutadania

- "El sistema siempre juega de farol", donant la idea de que res es pot canviar (lluitar pels drets. Ser ciutadà.

-Necessitat d'educació personalitzada.

- El canvi mitjançant els drets.

- "Com podem ser garants drets si no existeixen estructures que així ho permetin?"

- Som lliures pel control social.

- Noves estructures que garanteixin drets.

- Declaració dels drets humans: llibertat, justícia i igualtat.

- Constant canvi (si no tenim una societat més col·lectiva, ha de ser més solidària) 

- Educador social que implementi els drets humans i fonamenti la solidaritat.

"Si en una relació d'opressor i oprimits no prens posició, estàs al costat de l'opressor".

 Freire

 

En definitiva, els professionals opinaven que no, que l'Educació Social no és garant de drets (ara mateix), però que ho hauria de ser. 

LA MEVA OPINIÓ

Els drets humans garanteixen: llibertat, justícia i igualtat, drets que són encara vigents, però que no a tot arreu es compleixen. Per tant, hem de ser la veu d'aquells que no en  tenen.

Personalment , penso en l'educació social com a garant dels drets de la ciutadania, no és del tot vigent, tot i que és el camí on l'educació social ha d'estar.

Per començar, sabem que no tothom respecta els Drets Humans, per tant és necessari que hi hagi una figura intermediària que els faci complir, ja que en algunes societats no els hi "surt sol". 

Jo diria que de moment no els garanteix però si fessin els canvis estructurals pertinents, si que seria garant. L'educació social és pionera.

Si voleu visitar els blogs, cliqueu AQUÍ!