"El temps és or"

Vivim en el món de la rapidesa i d’allò instantani, cosa que en crea un síndrome d’immediatesa. Aquest síndrome, provoca que no puguem gaudir de les grans i petites coses, ens limitem a sobreviure.
 

Els canvis vers les coses materials i tecnològiques per una societat més còmoda i eficient, tenen aspectes positius, tot i que a la vegada també ens controlem, en depenem. Creen d’alguna manera necessitats supèrflues, que a part de tornar a les persones menys espavilades i capacitades, aïllen al grup de persones que no es poden permetre aquesta sèrie de “privilegis”.
 

Arrel d’aquestes coses, les persones ja no pensem ni llegim com abans (veiem més pel·líules), gairebé no cuinem casolanament (menjar preparat)… En definitiva eliminem els plaers de la vida. La societat evoluciona, però ho fa de manera errònia?

Com he dit abans, aquesta mena de canvis propis del món modern no són del tot negatius, però allò ideal seria que en valors com integritat, igualtat i justícia creixessin de la mateixa manera. Això acaba passant factura, donat que es fa un pas endavant en eficiència i dos enrere en educació.

És veritat que el temps és or, però no es tracta de fer les coses més ràpid, sinó de fer coses que realment valguin la pena “a poc a poc i bona lletra”. Allò que es fa ràpid marxa ràpid, però el que es fa lentament i amb dedicació causa més impacte.

I tu, vius o sobrevius?